La melancolía del turista és una descomposició d'instants i

d'objectes pels quals la idea d'un paradís es fixa en la imaginació.

Sorgeix d'un treball de camp en alguns llocs vacacionals dels quals es van recuperar vestigis que ens parlen de l'ascens i la caiguda d'aquella fantasia mental.

Quants segons es triga a construir i perdre un paradís? La melancolía del turista és una galeria de miratges que explica la intensitat d'un paisatge sublimat que ja no existeix o mai ha existit, d'un cos que s'esvaeix en el temps i que només reviu a través de residus de memòria.

Per això l’espectacle també és un qüestionament de les imatges que es produeixen en la nostra idea de descans. Però la malenconia també és un estat, l'estat d'ànim suspensiu que acompanya l'excepció, una força activa que ens condueix cap al desig de reinventar-nos i reinventar-nos en aquests períodes en què es fractura la inèrcia de les coses.

Un viatge íntim per a molt poquets espectadors. Un petit escenari a escala que les coses que hi apareixen i desapareixen. Enmig de petits parpelleigs lleugers: ombres, imatges analògiques, mecanismes fràgils, miniatures de paper i estany. Un delicat teatre-cinema, joc de somnis de dia, la inventiva poètica dels quals et porta a l'instant en què totes les nostres joguines eren vives...